Divendres 21 d'Octubre

1. Part teòrica

2.3 Psicologia de la personalitat

La personalitat s'entén com un conjunt organitzat de trets, és a dir, comportaments relativament permanents i estables en el temps, que caracteritzen un individu. Aquesta matèria inclou l'estudi del temperament i del caràcter. 

En termes generals, podríem dir que la psicologia no ha trobat un concepte per a personalitat més enllà de el conjunt de formes i maneres característiques d'un individu d'enfrontar-se al medi.

En ella hi interven una sèrie d'atributs que els podríem definir en quatre processos:

• Processos cognitius o intel·ligència: percepció, memòria, raonament.
• Processos conatius o caràcter: motivació, voluntat, interessos.
• Processos emocionals o temperament: ansietat, por, ira.
• Processos biofísics o constitució:activació cortical, neuroendocrines.

Seguint aquest criteri la personalitat es pot considerar de tres maneres diferents:

• Com una variable depenent o resposta, entenent la personalitat com el comú denominador de les conductes.
• Com una variable independent o estímul, entenent la personalitat des de el significat més social o psicològic prenent que la forma de ser i de fer provoca la conducta dels altres.
• Com una variable intermediària o organisme: Es tracta de la caracterització psicològica de la persona la que dóna sentit tant a l'estímul o antecedent (situació) com la conseqüent (conducta).

2. Articles treballats

Robots inteligentes capaces de pensar, aprender y decidir

Un grup de científics japonesos ha dissenyat uns robots intel·ligents capaços de pensar, aprendre i decidir com portar a terme les seves tasques abans d'actuar. Tot això gràcies a que el robot te una "red neuronal incremental auto-organizados", és a dir, una estructura que li permet acumular i utilitzar el coneixement per "deduir" com portar a terme tasques específiques. És capaç de reconèixer imatges i sorolls i reproduir les accions mitjançant l'anàlisi de l'entorn.

Aquests robots són capaços de pensar abans d'actuar i a demanar ajuda cada cop que s'enfronten a una tasca superior a les seves capacitats. El sistema permet que la màquina ignori el "soroll", la informació insignificant que pot confondre'ls. És a dir, sap diferenciar la informació d'interès de la que contamina.

Però hi ha una gran varietat d'usos per a millorar el rendiment de la màquina, ja que apunta a que s'ha de reflexionar sobre les tasques requerides per aquests robots intel·ligents, per què les seves accions no es tornin en contra dels éssers humans que els van crear.

Howard Gardner, el hombre que va a revolucionar la enseñanza

Howard Gardner, psicòleg, investigador, professor de Harvard, és una eminència la teoria del qual es basa en les intel·ligències múltiples (IM), que sosté que posseïm vuit tipus d'intel·ligència.

Diu que els humans hem desenvolupat distints tipus d'intel·ligència així com: la lingüística, lógico-matemàtica, cinético-corporal, musical, espacial, naturalista, interpersonal i intrapersonal. I pots ser excel·lent en una i mediocre en una altra. 

Ha desenvolupat una sèrie d'instruments per a detectar perfils intel·lectuals en preescolars. Són tres volums, el Proyecto Spectrum. Que es basa en observar a la persona en diferents escenaris diferents. De totes maneres, diu que els perfils d'intel·ligència són molt flexibles i poden canviar amb el temps.

Quan un individu no consta de cap intel·ligència és per enfermetat i perquè fallen la societat, o els pares o el sistema educatiu. I el que surt perdent és el nen.

3. Treball presentat a classe

Skinner

 

Escriptor i psicòleg. Fa estudis sobre el comportament. Estudia i s'especialitza en Psicologia a Harvard. Més tard esdevé professor en aquella mateixa universitat i en altres. Forma part de les seves novel·les: El comportamiento de organismos o Walden Two. I llibres científics així com Ciència i conducta humana.

Skinner estava convençut de que era possible aplicar les seves teories per a construir una societat millor. Estudia la conducta, que per ell, està relacionada amb el que ja ha passat i passarà aquell individu. 

Diu que la conducta humana és qualsevol acció que fa una persona. I que el conductisme és la disciplina que s'interessa només pel comportament. 

Va experimentar amb els animals (coloms i rates) per portar a terme la seva teoria amb lo que se'n diu La caixa de Skinner.  I tracta així:

Skinner i el condicionament operant es basava en una manera d’aprenentatge on la conseqüència (l’estimul reforçador, en el següent exemple el menjar) es contingent a la resposta que emet el subjecte (si la rata pressiona la palanca hi ha menjar i si no la pressiona no hi ha menjar), és a dir el condicionament operant implica l’execució d’una conducta (avui dia es parla de condicionament instrumental).
Tal com es veu en el dibuix la caixa d’Skinner té en el seu interior una palanca. Quan l’animal la pressiona fa que un dispositiu automàtic subministri a la seva menjadora una quantitat fixa de menjar. Cada vegada que l’animal pressiona la palanca, la conducta es registrada per un aparell a través del qual podem observar si hi ha resposta o no.
En l’experiment l’animal li fan passar gana, i en algun moment, mentre està buscant menjar i per casualitat pressionarà la palanca fent que caigui menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa, per la qual cosa a partir de llavors anirà repetint cada vegada amb més freqüència l’acció.

4. Pel·lícula

Els professor a part de saber ensenyar i transmetre els seus coneixements també han de saber tractar amb els alumnes, amb els adolescents, i no es tasca fàcil. Estem en una edat complicada, molt rebel o és fàcil perdre els nervis tractant amb nosaltres. El professor, tot i la serenitat que intenta mantenir, acaba esclatant i poder utilitzant un vocabulari no apropiat, donant-li raons i motius a les noies per sentir-se ofeses i poder-se rebel·lar en contra seu, podent-lo posar en problemes. Tot i que esclatis, has de saber controlar el que dius i com ho dius, perquè tot i tenir raó, pots sortint perdent. L'actitud diria que és pròpia dels nervis i la tensió que al pobre el sotmeten en cada classe, però tot i així, tot probablement tenint raó, ha de saber portar una classe. I tal i com va reaccionar, va perdre una mica els papers. 

Divendres 14 d'Octubre

 1) Part teòrica 

1.1) La psicologia de la forma
a)Per què els psicòlegs de la forma rebutgen "l' elementalisme"? 

Encapçalat per Chr Von Ehrenfels, més tard per Wertheimer, en col·laboració amb Koffka i Köhler s'oposen resoludament a l'elementalisme, afirmant que un conjunt, una figura o una totalitat són més que la suma de les parts. Perquè és més, la forma condiciona aquests elements en el sentit que són diferents segons es prenguin aïllats o com a parts del conjunt. Així mateix, n'hi ha prou canviar un dels elements d'una totalitat perquè la seva estructura sigui modificada i, amb això, el paper de les altres parts del conjunt. 

                                                    

  

b)Poseu una imatge i expliqueu com aquesta imatge confirma la teoria dels psicòlegs de la forma.

 Segons com estiguin organitzats aquests elements podem percebre una imatge o una altra. És a dir que el que importa és la totalitat, no cadascuna de les boles negres, no les parts o cada element sinó el conjunt. Ja que en aquest cas per exemple, no veiem boles negres amb amb un dibuix o unes línies blanques al seu interior, sinó un cub.

1.2)El psicoanàlisi

a)És Freud l' únic representant?

Sigmund Freud és el creador de la psicoanàlisi.Però no tan sols ell el representa, sinó que també trobem a Adler i a Jung. Per una banda, Adler va ser un psicòleg col·laborador de Freud. Entre les seves aportacions destaca la formulació del complex d'inferioritat i superioritat i les seves idees per prevenir patologies a partir del benestar social i familiar. I Jung fou un metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi. Fou un dels pioners de la psicologia profunda. El seu estudi teòric i clínic emfatitzà la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes. Això l'impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

                         

b)De qui va aprendre Freud?

De Charcot, un psicòleg francès que aplicava la hipnosi com a mètode terapèutica per tractar malalts d'histèria. Amb Charcot va estudiar al 1885 la histèria com a enfermetat psíquica, així com fenomens de la suggestió i la hipnosi.

c)Què va aprendre?

Va aprendre a treballar casos de la histèria sota efectes hipnòtics.

d)És veritat que el psicoanàlisis ha influit molt en la nostra cultura? Algun exemple.

Si que és veritat, ja que ha tingut una forta influència en l'art, el cinema, i fins i tot en el llenguatge quotidià. I la seva transcendència cultural i la influència que te en la psicologia perdura des de fa anys.

e)Alguna pel.licula en la que Freud és convertit en personatge central.

El títol de la pel·lícula és Freud, pasión secreta.

   

Divendres 7 d'Octubre

Wilhelm Wundt va ésser un fisiòleg, filòsof i psicòleg alemany que segons la seva opinió, per establir una psicologia científica calia incorporar l'experimentació. Crea el Leipzig, el primer laboratori de psicologia experimental d'Europa. 

Les influències filosòfiques van determinar l'ambigua posició de la psicologia de Wundt que també reflectia la de la època que se'n diu introspeccionisme. Que es basa es la ciència objectiva dels fets de consciència, i aquestes experiències de l'individu són accessibles únicament a través de la introspecció, és a dir, l'anàlisi d'un subjecte.

El conductisme, apareix gràcies als descobriments realitzats pel rus Pavlov sobre els reflexos condicionats. Va experimentar i més tard certificar, que per exemple, els gossos salivaven no només al veure menjar sinó també per un senyal que hagués aparegut simultàniament amb l'aliment.

Prenent com a punt de partida els experiments de J.B.Watson declarava que la psicologia havia d'atenir-se a l'estudi de les reaccions objectivament observables del medi. I li era de total desconfiança la introspecció de Wundt. 

L'article treballat aquesta setmana és: La invasión de los 'amortales'.

Són persones que viuen al mateix ritme que a l'adolescència i rarament es pregunten si el seu comportament s'adequa a la seva real edat, que oscil·la entre ens 50, 60 o inclús 70 anys. Ja són tantes aquestes persones que hi ha un terme per definir-les. 

Continuen perseguint les seves aspiracions i objectius, sense adonar-se'n que la edat ja no els hi permet fer segons quines coses. De fet, tenen fills cada cop més tard, i molts cops confien en tractament de fertilitat, perquè arriba un punt en que la dona, donada la seva edat no te tanta facilitat per quedar-se embaraçada i concebre un fill.

Ells pensen que la única manera de divertir-se és portar la vida i fer les coses que feien quan eren joves. Però la amortalitat no existeix només als 40 anys. Hi han joves de 27 que també ho són perquè sempre semblen i semblaran més joves del que realment són.

No serà una moda passatgera. Sinó que al 2050 continuarà aquesta manera de viure i portar els anys. Un clar exemple és Madonna. Que als seus 50 anys te parelles de 20 i continua tenint fills. 

Viktor Frankl

Fou neuròleg,psiquiatra i filòsof d'origen jueu. Deu la seva importància a la creació de la logoteràpia, un mètode psicoterapèutic que es basa en la voluntat de sentit. També s'anomena la Tercera Escola Vienesa, enfront de la primera de Freud i la segona d'Adler. És molt reconegut pel seu best-sellerL'home a la recerca de sentit, que és considerat als Estats Units com un dels 10 llibres més influents del segle XX.

A la pel·lícula La classe, cada cop es van veient més els perfils dels alumnes. Tot i que van de durs, i de persones fortes als que no els hi afecta res, porten un llarga i difícil vida a les esquenes. Aquesta duresa forma part de la superficialitat amb la que volen afrontar la vida per tal de ser menys vulnerables. Volen semblar persones a les que no els hi poden fer mal, però en realitat saben que és tot el contrari. 

Un millonario neurótico

Esta semana, el tema que más me ha gustado, interesado y llamado la atención ha sido un texto informativo que leímos acerca de Hughes, un millonario neurótico. Contrajo la sífilis cuando era muy joven y pese al tratamiento, su vida fue una auténtica locura. Se dice que al final de su vida se lavaba las manos unas cien veces al día. La culpa de esta neurosis o locura, viene provocada por su transtorno obsesivo compulsivo (TOC), que te obliga a hacer un seguido de cosas un tanto absurdas, o más bien innecesarias continuamente de manera obsesiva y sin fin. En el caso de Hughes comprovaba varias veces si una puerta estaba cerrada o si funcionaba una línea de teléfono.

Fue una historia que me sorprendió, ya que pese a ser uno de los hombres más ricos de la historia también ha sido uno de los más infelices. Desconocia por aboluto que otros personajes famosos como Darwin, Einstein, Kant, Woody Allen,Michael Jackson, Jack Nicholson y el futbolista David Beckham también sufren este transtorno. Es decir, es una enfermedad freqüente en la sociedad de hoy en día. De hecho, es el desorden mental más común en el ser humano.

Su vida fue llevada al cine de la mano de Leonardo DiCaprio con la película llamada 'El aviador'. 

Sus dos matrimonios acabaron en divorcio dada su complicada convivencia. Acabó falleciendo en un avión que lo llevaba al hospital.

Lidia Torrent

Viktor Frankl